Vilamarxant, el municipi invisible en el mapa de transport de València

La falta d'estació de tren deixa Vilamarxant desconnectada de la xarxa de transport públic i tapada per municipis propers amb millor connexió

Igual que Mercuri, a causa de la seua proximitat al Sol, és molt difícil d'observar a simple vista i queda perdut en la resplendor d'aquest, Vilamarxant sembla haver quedat ofuscada per la presència d'altres municipis propers amb una millor xarxa de transport: Llíria, Xest, Benaguasil, Riba-roja del Túria...

I és que, aquest municipi de l'interior de València, de més de 10.000 habitants, porta prop de quaranta anys sense estació de tren, únicament sent possible la seua connexió amb altres municipis mitjançant autobús o transport privat. Sent aquests municipis integrats en la xarxa de Metrovalencia, o en la de Rodalies de Renfe, i, per tant, enllaçats amb la ciutat de València.

L'antiga estació de tren de Vilamarxant, situada en el seu moment en la línia València-Llíria, va tindre un important paper en el transport ferroviari en la zona des de 1889, any de la inauguració de la C-4 de Rodalies València. No obstant això, només un segle després, concretament en 1993, l'estació va ser desmantellada en la seua pràctica totalitat i posteriorment demolida. Després de la decisió de suprimir el servei el poble va recórrer a peu, com a protesta, l'emblemàtic Pont de Ferro pel qual feia el seu recorregut el tren fins al municipi de Riba-roja.

Podria dir-se que la línia C-4 no va estar acompanyada per la sort al llarg dels seus anys en actiu, estant envoltada en problemes pràcticament des d'abans del seu naixement, i comptant, a més, amb un context difícil en el qual la seua supervivència semblava una gesta.

En primer lloc, la seua construcció es va veure dilatada, en part, a causa d'un conflicte amb la concessió de la línia entre la Societat del Ferrocarril de València a Llíria i la Companyia del Ferrocarril de València a Aragó. Una xarxa que tenia la intenció d'ampliar-se fins a El Villar, però, que finalment no va arribar mai a materialitzar-se, enllaçant Vilamarxant amb aquest municipi, a més d'amb Xelva, Casinos i Pedralba, mitjançant diligències. En segon lloc, la finalització de les obres i la inauguració del tram no va ser un esdeveniment de celebració per la situació epidemiològica en la qual es trobava València a causa de la còlera. I, finalment, com ens recorda César Salvo, cronista oficial d'El Villar, la gran riada que va assetjar a València en 1957 va obligar a paralitzar la circulació de trens entre Vilamarxant i Llíria durant set anys per haver quedat seriosament danyat el pont que unia ambdós municipis.

Un fet que va aturar en sec una ruta altament freqüentada de mercaderies i passatgers, i que suposava un gran atractiu per a la població, tal com va recollir l'Equip 7HV (set fills de la vila treballant per a la Història de Vilamarxant) en la seua publicació Vilamarxant: Historia de retazos y narraciones I a començaments dels anys noranta. Treball que, a més a més, es feia ressò de la notable millora que va suposar per al veïnat la creació d'una via de tren que ampliava considerablement les seues comunicacions amb altres municipis.

Unes comunicacions que fins llavors consistien en carreteres convencionals construïdes sobre els seus, ja existents, antics camins veïnals, i que conduïen a poblacions com Bugarra, Domenyo, Xest o Benaguasil.

Tot i que la seua eliminació va tindre un impacte significatiu en els residents de Vilamarxant i en la forma en la qual es desplaçaven, encara no hi ha cap projecte tangible que recupere la seua connexió ferroviària amb altres pobles. Més de quinze anys després de les promeses incomplides que la població comptaria amb estació de metro pròpia, diferents partits polítics, associacions i veïns han continuat amb aquesta demanda al llarg dels últims anys.

Si bé Riba-roja va ser l'últim municipi proper a sumar-se a la xarxa de Metrovalencia l'any 2015, Vilamarxant va quedar de nou a l'espera d'albergar la següent estació, ja que en la promesa d'ampliació, aquest municipi geogràficament és el següent.

La promesa d'aquesta ampliació de la línia 9, que acaba el seu recorregut a hores d'ara a Riba-roja, ha generat al llarg dels últims anys una latent frustració entre els veïns i veïnes del municipi. Això ha ocasionat que molts residents no hagen tingut altra opció que dependre de l'automòbil privat quan han de desplaçar-se per a treballar, estudiar o d'oci, el que afavorix el tràfic privat i la contaminació ambiental a la zona.

Una ampliació de la xarxa de Metrovalencia podria ser una solució efectiva per a millorar el dia a dia dels residents de Vilamarxant i dels municipis propers. Sense oblidar que seria una mesura alineada amb l'objectiu anunciat fa uns anys que el municipi es convertira en una Smart City, defensant la disminució de les seues emissions de CO₂ i encaminada a millorar la vida de la ciutadania. Això, sabent que la contaminació mitjana generada per passatger en el metro és altament inferior a la produïda per un autobús dièsel, i fins i tot continua estant per sota en el cas d'un elèctric.

I és que, segons l'informe més recent de Transports Metropolitans de Barcelona, l'ús d'aquest mitjà de transport pot ajudar a estalviar un 90% de les emissions de CO₂ en comparació als vehicles privats. La investigació estableix que, mentre que un autobús equivaldria aproximadament a l'ús de 40 cotxes, un comboi de metro s'equipararia a l'ús de 200. Unes xifres elevadament dispars, i que encara ho són més, si es considera la capacitat d'aforament que tenen aquests diferents mitjans.

Després de la unificació i simplificació de zones de la xarxa de Metrovalencia efectuada l'any passat, en la qual es va passar de 4 zones (ABCD) a 2 (AB), amb l'excepció d'Aeroport (C), es va millorar un servei en auge a causa de la reducció del preu mensual i la comoditat de fer transbord amb una mateixa targeta. Unes millores que, si bé poden haver-hi repercutit positivament en els viatgers de Vilamarxant, continuen sent insuficients si tenim en compte que d'igual manera, aquests han de lluitar amb els horaris del servei de transport del municipi que fa enllaç amb les estacions d'altres poblacions.

Això és, un estudiant de la Universitat Politècnica de València, que haja de desplaçar-se diàriament a la capital, ha de compaginar, al llarg de més d'una hora i mitja, els horaris de 3 mitjans diferents: autobús, metro i, de nou, autobús. Una cosa que podria reduir-se considerablement si Vilamarxant fora la següent parada en la línia de Riba-roja, trajecte que en l'actualitat ha de ser realitzat en cotxe privat o en autobús, i la freqüència de pas oscil·la entre els 50 i 75 minuts. Situació que empitjoraria si, en lloc d'un estudiant, parlarem d'una persona treballadora que haja de desplaçar-se els caps de setmana també, quan la freqüència d'aquest servei és cada 2 hores. I"Jo he hagut de buscar-me la vida per a poder anar en cap de setmana a Llíria, ja que no hi ha autobusos per a poder desplaçar-se", relata Lorena G, veïna del municipi.

L'existència d'una nova estació en el municipi seria capaç de connectar amb Riba-roja en al voltant de 6 minuts, és a dir, un terç del temps que costa ara en autobús, i la meitat en un cotxe convencional. De la mateixa manera, facilitaria l'accessibilitat a municipis ja integrats en la xarxa del metro, evitant el transbord amb altres mitjans de transport si el desplaçament es realitzara a llocs com Mislata, Quart de Poblet o Manises.

Part dels seus habitants considera que una millora del seu transport públic seria clau per prosperar i fer créixer el poble, "El poble es dinamitzaria molt a nivell econòmic, les empreses no tindrien l'inconvenient de contractar gent de fora, i no parlem a nivell ecològic, ja que molts cotxes no serien necessaris", comenta J Vicent G, nascut a Vilamarxant i resident no habitual.

I és cert que un alt percentatge de veïns del poble depén de transport privat per a eixir o entrar en ell, cosa que principalment afecta la joventut, un sector de la població amb menys autonomia en aquest aspecte. Els joves "tindrien més independència per a poder eixir del poble, no com la meua generació, que depenia dels pares si volia anar amb els amics a València, o al cinema", comenta Manuel S, veí del poble.

Els desplaçaments a altres localitats properes, que compten amb una millor xarxa de transport i combinació, són freqüents entre els veïns i veïnes, que es fan servir l'autobús com a via d'enllaç a una estació de metro pròxima.

Encara que una àmplia part dels veïns està a favor de l'ampliació del metro fins a la població, una altra associa l'arribada d'aquest mitjà de transport amb el fi de la tranquil·litat als carrers i a una obertura a altres municipis, potser, massa abrupta. No obstant això, en el que semblen coincidir és en la inexistència d'un transport públic de qualitat i freqüent que siga capaç de vertebrar el municipi dins de la comarca.

Implementar un servei de transport públic com el metro en la zona podria proporcionar una alternativa més sostenible i eficient al transport per carretera, que és l'únic existent en l'actualitat.